Make your own free website on Tripod.com
INAUGURACIÓ DE LA DEPURADORA ECOLÒGICA D'ARNES.
 
Setembre de 1999
 
Rètol informatiu a l'entrada del poble.
 
El proppassat 23 de setembre es va inaugurar l'estació depuradora d'aigües residuals d'Arnes, construïda vora l'Hort del Molí, entre la població i el riu Algars. La inauguració va comptar amb la presència del conseller de medi ambient de la Generalitat, l'alcade d'Arnes i altres autoritats, i d'uns 400 veïns.
 
Les instal.lacions ocupen una hectària i mitja de terreny, a ponent de la població, en un indret a mig aire entre el nivell de la carretera i el de l'horta, no gaire lluny del trencall d'entrada a la població (les Tres Creus).
Les aigües residuals arriben a la depuradora per gravetat, a través de dos tuberies principals de 40 cm de diàmetre. La primera prové de l'extrem nord del poble, pel barri de les Roques, la Coveta del Fardatxo, i l'antiga caseta de les aigües (que fou enderrocada durant les obres), per un tram d'uns 700 metres de longitud. La segona tuberia, d'un quilòmetre de llargada, prové del Raval de Sant Marc, a l'extrem sud del casc urbà, vora l'antic camp de futbol. Un tub secundari d'uns mil metres de llargada, recull les aigües brutes del càmping Els Ports, i per impulsió, les eleva fins a les Tres Creus, on s'ajunten a la tuberia principal nord. En total els col.lectors consten de 2.750 m de tuberia.
 
Vista de conjunt. Entrada i tancs a l'esquerra. Filtres enmig. Bassa i sortida a la dreta.
 
La capacitat màxima de la planta depuradora és de 325 m3/dia, o sigui d'uns 4 litres per segon. Aquest cabal és el corresponent al pic estival de 1.850 hab, gairebé quatre vegades superior al generat per la població estable de 550 habitants. Es compten 175 litres per persona i dia.
El rendiment de la planta és el següent:
   A l'entrada  A la sortida
 DBO5  241 mg/l <25 mg/l
 SS 175 mg/l <15 mg/l
 N 47 mg/l <10 mg/l
DBO5 = Demanda bioquímica d'oxigen als 5 dies. Més alta vol dir que a l'aigua hi ha més microbis (respiren més oxigen).
SS = Sòlids en suspensió. És un index de lo tèrbola que està l'aigua.
N = Contingut en compostos nitrogenats. És un index de les "vitamines" que duu l'aigua. Més, vol dir que quan arribi al riu creixeran més algues. Les algues també consumeixen oxigen i si n'hi hagués massa no deixarien viure als peixos.
 
El factor més destacable de la depuradora d'Arnes és que és ECOLÒGICA: la potència elèctrica instal.lada és nul.la, i sobretot, la depuració s'aconsegueix per mitjans completament naturals i no químics.
Es tracta de la primera depuradora d'aquestes característiques que s'instal.la a Catalunya, i d'entre les primeres d'Espanya.
 
El procés de tractament és el següent:
-- el clavegueram del poble recull les aigües brutes de cada casa, i a través dels col.lectors, per gravetat arriben a l'entrada de la depuradora.
-- només entrar, comença la depuració física: el pou de gruixuts fa que els sòlids més grans quedin retinguts.
-- a continuació un tamís (una reixeta) reté els sòlids no tant grans (anomenats fins).
-- i llavors en dos dipòsits de formigó d'uns 5 metres de profunditat (tancs Imhoff), es produeix la decantació de les aigües brutes, de forma que la major part de restes sòlides es van dipositant al fons en forma de fangs. Aquests fangs es van acumulant i densificant (10 m3/mes), i periòdicament cal extreure'ls. El tractament dels fangs es fa en plantes especials. Generalment se'n fa terra o materials de construcció.
 
Vista de la caseta i els tancs Imhoff, i d'un filtre verd, encara sense el canyissar.
 
Un cop decantats els fangs, les aigües tèrboles continuen circulant.
Aquí comença la depuració biològica de les aigües:
-- les aigües passen primer a dues graveres de gran superficie anomenats"filtres verds", plantades amb canyís (Phragmites australis), on multitud de microorganismes i les mateixes plantes s'alimenten dels nutrients circulants i per tant depuren l'aigua. En aquestes piscines el flux de l'aigua és sub-superficial, i per tant només es pot advertir per l'exhuberància de les canyes.
--del final dels dos filtres verds les aigües ragen per gravetat a la llacuna d'afinament, similar a les anteriors i també recoberta de canyes, però on el flux d'aigua ja és superficial fins a l'obra de sortida.
-- d'allí, l'aigua es condueix cap al riu, ja sense l'excés de nutrients que hauria contaminat el riu (sobretot a l'estiu, quan el cabal contaminant és màxim, i el circulant pel riu mínim).
 
Vista d'un dels filtres, i al fons, el Molí, a tocar de l'Algars.
 
L'obra pública, adjudicada a l'empresa Emcofa SA, ha durat menys d'un any. El pressupost era de 92 milions de pessetes (51 per a la planta, 41 per als col.lectors) aportats per la Junta de Sanejament i recaptats a través del tribut de sanejament. El tribut de sanejament el paguen particulars i indústries, i l'import depèn de la càrrega contaminant abocada.
 
Fotos de les obres. Juny 1999.
 
 

 
Informació i curiositats :
 
* La planta de tractament de fangs més propera a Arnes està a Salou. Allà fan compostatge (fabriquen terres per a jardineria etc). Com que els nostres fangs seran bàsicament naturals i no industrials, molt probablement serà aquest el seu destí final.
 
* Catalunya compta amb 224 depuradores en funcionament (el 80 % de les quals a la meitat est del país, o sigui entre Barcelona, Girona i nord de Tarragona), i n'hi ha 61 en construcció (en similar proporció).
* La Terra Alta no comptava fins ara amb cap depuradora en funcionament (la d'Horta de Sant Joan, situada a tocar del poble, al camí vell que mena a Arnes, fou abandonada fa anys).
* Junt amb el pre-pirineu lleidatà, la Terra Alta constituia l'àrea amb menor densitat de depuradores del país. Ara, amb la planta d'Arnes, el percentatge es correspon al de població. A l'altre extrem trobem la Cerdanya, la Garrotxa (especialment afavorides) i el Vallès. Aquestes dades es refereixen a nombre de depuradores, no al cost de les inversions fetes.
 
* Per saber més sobre el Pla de Sanejament de Catalunya cliqueu aqui.
 
Vegeu la notícia publicada a la web de la Generalitat.
 
 

Retornar a la pàgina principal d'Arnes