Make your own free website on Tripod.com

 

L'escut de la vila d'ArnesUna arna de canyís encara en producció.

 
L'escut de la vila d'Arnes és caironat, de gules, amb dues ARNES d'or acostades, acompanyades al cap d'una creu de Malta. Per timbre du una corona mural de vila.

El topònim "Arnes" ve del plural de la paraula Arna. Una arna és la casa de les abelles, entenent que d'origen artificial -propiciada per l'home. En canvi un rusc seria la casa natural d'aquests insectes, generalment instal.lada en escletxes de roques o troncs.
L'arna és la llar i refugi de les abelles, on neixen i viuen, i el seu magatzem d'aliment per a l'hivern. Les arnes antigues solen ser de canyís, de troncs buidats, o d'escorfa d'alzina surera. Les modernes són caixes de fusta pintades de colors diversos -segur que n'heu vist pel camp-, arrenglerades en llocs assoleiats, no massa allunyades de timonedes o fruiters, i generalment orientades a migjorn, a recer del cerç.
 
El nom i l'escut del poble donen doncs evidència de quin tipus d'activitat era present o fins i tot destacable en altres temps.
Actualment a l'entorn d'Arnes es continua cultivant i recol.lectant mel, que gràcies a la seva qualitat gaudeix d'una certa anomenada.
 
El clima i les variadíssimes flors que creixen al seu terme municipal, però en especial el romer, el timó, l'espígol i la flor d'ametller, fan d'Arnes un indret idoni per recollir una mel de primeríssima qualitat i excel·lent sabor.
 
 

 
LA MEL
 
 
La mel.
Tipus de mel
Teràpies amb la mel
L'efecte de la mel en les malaties
 

 
Presentació

La mel és, sense cap dubte, l'aliment energètic per excel·lència i un magnífic remei per a moltes malalties i dolències.

L'espectacular acció positiva que exerceix sobre l'organisme és degut als seus components, com els sucres, oligoelements orgànics i minerals, hormones i vitamines, substàncies vives que desenvolupen un paper de poderosos catalitzadors, capaços d'alliberar l'energia continguda en potència en altres elements.

La mel és un aliment incomparable pels nadons, infants i ancians i un bon reconstituent per a esportistes i persones amb símptomes de fatiga. El simple consum regular de mel té una acció positiva per a cors castigats per l'estrès o el "surménage" (excés de feina). La mel és una font d'estalvi per a un cor fatigat.

Cada varietat de mel té les seves pròpies propietats terapèutiques. D'aquesta manera la mel de castanyer és molt adequada per facilitar la circulació sanguínia, la de pi o avet per facilitar l'expectoració dels bronquis... La qüestió és saber fruir de cada sabor.

La mel és un carbohidrat que necessiten les abelles en totes les etapes de la seva vida com a font d'energia. És la substància dolça que les abelles produeixen després d'un complicat procés d'elaboració en el qual prenen el nèctar de les flors i els sucs ensucrats d'altres parts de la planta, absorbeixen amb la seva trompa el nèctar, el depositen al seu pap i tornen al rusc per donar-lo a les obreres joves, les quals alhora el passen al seu pap i el regurgiten repetidament. D'aquesta manera el nèctar és enriquit amb ferments, àcids i albúmina; per aquesta raó, la mel és totalment assimilable ja que està predigerida per les abelles, és un sucre natural ideal per a l'alimentació perquè en la seva composició hi entren sucres simples (glucosa i fructosa) que no necessiten ésser transformats per ser assimilats.

Es considera un magnífic complement per a la llet en l'alimentació infantil, per les seves excel·lents qualitats, fàcil digestió, ràpida absorció i agradable sabor. El seu contingut en ferro ajuda a complementar la deficiència d'aquest en la llet de vaca i en la llet materna i incrementa la gana.

Ha estat profusament usada en la medicina pel seu poder germicida, per la qual cosa va ser utilitzat per babilònics, egipcis, assiris, xinesos entre d'altres de manera habitual.

La mel ha de ser la convidada principal en els nostres àpats. Les seves excel·lents propietats contra malalties, l'energia extra que ens proporciona al torrent sanguini, el seu bon sabor, i per que és molt sana la converteix en un aliment indispensable en qualsevol llar.

Aprofiteu-la a l'instant, una cullarada és una injecció de salut al nostre organisme.
 


CLASSES DE MEL

Acàcia: suau. Color i consistència groguenca com de xarop. Aroma i sabor delicats. És una mel que granula molt difícilment. Molt adequada per als nens petits. Recomanada contra la diabetis, restrenyement.
Arç de tanques o Ram de Sant Pere (oxiacanta): calmant, tònic del cor.
Castanyer: Molt adequada per facilitar la circulació sanguínia.
Ciprell: De color consistència des d'un color groguenc clar fins a un roig fosc, bastant espès i viscós. Aroma i sabor subtils. Saborosa mel de taula. És una de les mels més riques en principis minerals. Molt útil contra el reuma. Desinfectant de les vies urinàries.
Col: En les afeccions dels bronquis.
Colza: De color palla o vermellenc i consistència granulada. Aroma i sabor dèbils. Actúa sobre el cor, ja que conté abundants factors glicutílic i colinèrgic.
Cotoner: De color quasi incolora quan està líquida i quasi blanca quan està granulada. Aroma i sabor poc pronunciats. Mel de taula.
Espígol: Color lleugerament groguenc i consistència fluïda. D'aroma i sabor
molt característics. Mel molt fina de taula. Molt rica en ferro.Tònic cardíac.
Antisèptic pulmonar. Molt adequada contra la tos, grip, disenteria i contra les úlceres d'estómac o duodè.
Espígol híbrid: Color groguenc i consistència fluïda. Aroma accentuat i sabor particular.
Eucaliptus: Gola, vies urinàries, pulmons.
Fajol: Color del fosc al rogenc. Consistència de grans fins i regulars. Aroma gust característic molt diversament apreciat. S'utliliza en els pans d'espècies. És molt rica en sals minerals. Reconstituent. Indicada en debilitat dels pulmons i anèmia, desmineralitzacions de qualsevol classe.
Farigola: Augmenta les forces físiques, antisèptica, contra la tos, febres, grips.
Marduix: Reumatismes, asma.
Pi o avet: Sense cap dubte una de les millors mels per facilitar l'expectoració dels bronquis.
Romaní: Color groguenc nevat i consistència una mica espessa. Recomanada com a estimulant del fetge, insuficiència hepàtica, acidesa d'estómac i pirosis de les úlceres d'estómac o de duodè. És estimulant en casos de fatiga, convalescència, cansament, etc.
 
Antiespasmòdica, asma, irritació de la gola deguda al tabac. Les dones haurien d'utilizar-la en casos d'absència de menstruació (amenorrea).
Sajolida: estimulant de les funcions genèsiques. Tònic estomacal.
Taronger: Color groc àmbar clar, transparent quan està líquida, i blanc lleugerament tenyit amb grans fins i ungüentosos quan està cristalitzada. Aroma i sabor perfumats. Excel·lent mel de taula. Té propietats antiespasmòdiques i està recomanada com a calmant i en tisanes lleugeres per a nens petits i per a adults en casos d'insomni.
Til·ler: Color del verd al negre. Consistència molt viscosa. Aroma i sabor balsàmics. Estómac i intestins. Afavoreix el descans nocturn. Diurética, eficaç en regles difícils (dismenorrea), contra l'arteriosclerosis.
Trepadella i trèbol blanc: Color blanca i consistència fina. Aroma delicat i sabor neutre. Molt útil en tisanes. Tònic i calmant del cor.
 

TERÀPIES AMB LA MEL

Alcoholisme: activa l'eliminació de l'alcohol de la sang fins a un 35%
Cor: augmenta el cabal dels vasos coronaris. Estalvia energies al cor fatigat facilitant les seves contraccions. En els casos greus de trastorns cardíacs, es fan injeccions de mel desproteïnada.
Creixement: Pels acabats de néixer com a substitut del sucre.
Diabetis: Endolça les tisanes i altres amb mel d'acàcia.
Enverinament per bolets: El professor Binet proposa una injecció d'aigua melejada o lavatives de mel (100 gr per litre d'aigua), mentre s'espera al metge. En efecte, la sang dels intoxicats per bolets està empobrida en glucosa.
Estómac: La mel és ràpidament assimilable, perquè no necessita digestió prèvia. Usada en les úlceres. En los dolors d'estómac després dels menjars es prenen 30 gr pel matí durant l'esmorzar.
Gola: Contra la laringitis i faringitis és molt apropiada la mel sofrada (mel líquida mesclada en una tassa amb una culleradeta de postre de flor de sofre). Dues o tres vegades al dia.
Fetge: Augmenta la quantitat de glucògen disponible exercint una acció hepato-protectora.
Ossos: La mel és un recalcificant ossi i dental.
Insomni: Sedant.
Intestins: Acció sobre la flora intestinal. Contra el restrenyement en cures prolongades.
Llagues: Antisèptic. Aplicació sobre úlcera, tall, ferida. Accelera la regeneració de les cèl·lules.
Sang: Augmenta la taxa d'hemoglobina.
Esportistes: En els entrenaments prendre 30 grams per dia. Futbol, bàsquet, handbol, voleibol i hockey de 30 a 60 grams per dia mitja hora abans de l'exercici. Mel amb suc de llimona en els descansos. Natació: 40 gr mitjana 1 hora abans de la competició. Carreres: de 15 a 30 gr 20 minuts abans de la prova. Ciclisme: mel en els menjars i en camí. Marxa: mel a intèrvals regulars.

LA MEL EN LES MALALTIES

 
Restrenyement: Dues cullerades soperes de mel pura a les tisanes. O també dues cullerades soperes directament a la boca de mel d'acàcia. Una en dejú i una altra abans d'anar-se'n a dormir.
Trastorns digestius: Mel de menta
 
Falta de to: Mel de menta.
Contra les angines: 4 gr de mel d'avet en un got de llet calenta amb unes gotes de llimona.
Biberons de lactants: Mel d'acàcia.
Insomni: mel de til·ler.
Grip: mel d'avet.
Insuficiència hepàtica: mel de romaní.
Constipat: Mel de farigola, avet.
Migranyes: mel d'espígol.
Trastorns cardíacs: mel de Ram de sant Pere.
Trastorns nerviosos: mel de til·ler.
Tos: Mel d'avet, pi o farigola.
Malalties infeccioses pulmonars: mel d'espígol.
Ansietat: mel de taronger.
Còlics: mel de taronger.
Vertígens: mel de Ram de sant Pere.
Zum-zum a les oïdes: mel de ram de sant Pere.
Palpitacions: mel de Taronger.
Mal a la gola: mel d'espígol.
Astènia física-psíquica: Mel de romaní.
Angoixa: Mel de Ram de sant Pere.
Bronquitis: Mel d'eucaliptus i espígol.
 
Retornar a la pàgina principal d'Arnes