Make your own free website on Tripod.com


Els vins de la Terra Alta 
 

Els homes de la Terra Alta, en contraposició al caràcter plàcid i bucòlic que se sol atribuir als nostres veïns de la Ribera i el Baix Ebre, tenim fama de durs, temperamentals i apassionats.
En això ens pareixem un poc als vins que produïm.

El vi tradicional de la Terra Alta és un vi blanc, abrisat, d’intensa carcanada i alta graduació, però curiosament dotat d’un gust fi peculiar, que recorda remotament el de l’ametlla. És un vi que està en contraposició total al tipus ideal de vi blanc que el mercat europeu considera. Però és un vi que té els seus adeptes i que obté bona sortida al mercat interior.

La varietat garnatxa blanca, que és la majoritària a tota la comarca, n’és la base, i el tipus “BLANC TERRA ALTA”, de color palla i graduació des de 13º a 16º, és predominantment originat per aquesta varietat.

Una varietat blanca que es va introduint amb gran èxit a la Terra Alta és el macabeu. El clima sec i esventat de la nostra comarca, i també la seva baixa pluviositat i l’alta insolació, són ideals per al macabeu, que no pateix aquí les podridures i mildius als quals és tan propens al Penedès.
La riquesa d’aromes pròpia del macabeu es manté íntegra, i la major consistència alcohòlica que aquí aconsegueix li confereix una gran sedositat i calidesa, que en fa un excel.lent blanc de taula, digne de ser promogut com a vi noble de gran qualitat.

Altres vins clàssics d’aquesta Denominació d’orígen són també el “CLARET TERRA ALTA” i el “NEGRE TERRA ALTA”. Les varietats són les clàssiques de carinyena i garnatxa, amb predomini de la primera.
Els vins negres, en general primàriament elaborats, són potents i aspres i no es distingeixen gaire per la seva finor aromàtica.

Hi ha intents seriosos, per part d’alguna cooperativa, de millorar la qualitat dels negres i clarets per a l’envelliment. Caldria però, millorar-ne també l’elaboració i fins i tot la composició. El sòl i les condicions climàtiques de la nostra comarca permeten assegurar que varietats com l’ull de llebre, com el cabernet, com el merlot, com el monastrell, a més de les tradicionals, donarien mostos que, vinificats amb mètodes tendents a retenir-ne les aromes i a propiciar-ne un bon envelliment, permetrien d’obtenir fenomenals vins negres de taula, de gran finor i qualitat.

En el camp dels vins negres, ara minoritaris a la Terra Alta, però força estesos al Matarranya, hi ha un interessant futur comercial i de prestigi si s’encerta a seguir els camins adequats. Si es vol que els vins arribin a ser per a la Terra Alta una font de riquesa, cal trencar el cercle viciós actual, i deixar-se de fer vins d’estar per casa, sense pretensions, que només aspiren a ser venuts a l’engròs dissimulats per una mitjania rutinària.

Els compatricis d’aquells homes de tremp del segle passat, que foren capaços d’aguantar els setges que el general carlí Ramon Cabrera -el Tigre del Maestrat- va posar a Gandesa, sense poder fer ajupir els seus ideals liberals, caldrà que trobem ara un tremp semblant per sortir vencedors en la batalla comercial d’introduir els “Terra Alta” en la restringida i aristocràtica família dels vins de gran prestigi.

Adaptació d'un text d'en Jaume Ciurana.
“Els vins de Catalunya”, 1979.

 
Tornar a la pàgina principal