aquifers

OPOSICIÓ A L'EXTRACCIÓ D'AIGUA SUBTERRÀNIA DELS PORTS

(notícia extreta de la pàgina web de Beseit)

març de 2000


La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), dins del Pla Hidrològic del riu Matarranya, va publicar al BOE num.222 del dia 16 de setembre de 1999 les assignacions a 10 anys dins d'aquesta conca.

Segons aquesta publicació els recursos disponibles a 10 anys vista seran els regulats actualment més els derivats de les actuacions següents:
1.- Pantà de la Torre del Comte al Matarranya (29 Hm3, pressupost 5000 Mpta)
2.- Pantà del Molí de les Roques a l'Algars, vora Arnes (11.6 Hm3, pressupost 3000 Mpta)
3.- Pantà del Pontet a Maella (7 Hm3, pressupost 797 Mpta)
4.- Recreixement de la presa de Pena, previa confirmació de viabilitat (capacitat actual 17.9 Hm3, pressupost 150 Mpta).
5.- Explotació de l'aqüífer dels Ports de Beseit.

El riu Matarranya a la tardor, vora Massalió. Els cultius de préssecs a la conca baixa demanen més i més aigua.


En relació a aquest darrer punt, i vist que el Pantà de la Pena es troba pràcticament buit a l'inici de l'època de regs, el dia 4 de febrer del 2000 el Sindicat Central de Regants del (Baix) Matarranya va aprovar a Maella demanar a la CHE l'extracció d'aigües subterrànies dels Ports com a única solució d'emergència que podria paliar la sequera de la conca. El president del sindicat va explicar que la presa d'aigua subterrània sols serà una solució si aporta una cabal de 500 litres per segon.

Segons informa el diari de Tarragona amb data 13 de febrer del 2000, els sondejos o captacions que preveu el projecte de la CHE estan previstos en cinc punts repartits entre la capçalera del riu Matarranya, riu Ulldemó i riu Sec. Aquests punts afectarien una zona en tràmits de ser aprovada per la Diputació General d'Aragó com a "Lugar de Interés Comunitario" (l'equivalent a les zones PEIN de Catalunya). El pressupost dels sondejos és de 300 milions de pessetes que seran finançats pel Ministeri de Medi Ambient. Les obres tenen caràcter d'urgència i finalitzarien abans de l'estiu.

El president de la CHE va explicar al "Heraldo de Aragón" que aquests sondejos - si es confirmen les previsions dels estudis geològics de la CHE - podrien aportar al riu una cabal mitjà de 500 litres per segon, suficients per al regadiu i l'abastiment d'aigua a les poblacions. A més va afegir que aquesta solució és l'única viable abans de l'estiu i que "no causarà afeccions greus".

El conseller de Medi Ambient de la DGA va explicar que els sondejos sols se podran dur a terme si hi han garanties de que no afectaran als aqüifers de la zona. En cas contrari, la DGA els paralitzarà. El conseller va afegir que la solució d'urgència consisteix en construir dos basses laterals a l'espera de la regulació del Matarranya - construcció dels pantans de la Torre del Comte i Pontet-. La CHE va anunciar que si la DGA s'opose a l'extracció d'aigües, aquesta opció no eixirà endavant.


Les Gúbies del Parrissal, a Beseit, són un indret d'extraordinària bellesa.


Els sondejos de la capçalera del riu Matarranya afectaran al Parrissal i a l'Ulldemó, paratges de grans atractius naturals, gran riquesa mediambiental i principals atractius turístics de la vila de Beseit. Per un altra banda la captació del riu Pena està prevista al mateix lloc d'on s'abasteix la població de Vallderoures.

Donada la imprevisibilitat de l'impacte, la "Plataforma en defensa del Matarranya" s'oposa i denuncia d'irresponsable el projecte. Es considera que les aigües subterrànies dels Ports formen l'equivalent a un llac interconnectat i que els sondejos podrien punxar una veta principal, ocasionant que rius i manantials que donen aigua a altres poblacions dels Ports, com ara Arnes, s'assequessin. No s'ha d'oblidar que l'Ullal de Pau, que aporta una quantitat molt substancial d'aigua a l'Algars riu amunt de la captació d'aigua potable d'Arnes, dista encara no 2 km d'un dels punts previstos per al bombeig a l'Ulldemó.

Com a conseqüència "La Plataforma" ha demanat el recolzament dels ajuntaments i entitats de les poblacions dels Ports, tant d'Aragó, com de Catalunya i del País Valencià.