LA CREU DEL CALVARI
 
Des de la barana del poble -un magnífic mirador als Ports-, es veu la pista que se'n va cap a l'ermita del Calvari. Uns dos-cents metres enllà, i dos-cents metres a la dreta, podem veure l'ermiteta, ben conservada, que destaca sobre la vinya i el pinar. En el punt on el camí trenca cap a la dreta, a mig camí de l'ermita, antigament hi havia una creu molt formosa que beneïa el camí, tant als pagesos en les anades i vingudes als Biernets, com a les processons en l'inici de la pujada cap al calvari.
 
D'aquesta creu, com de la major part de capelletes del calvari, no en queda res. Només una capella, vora l'indret de la creu, resta dempeus encara que descuidada per tothom; i també es poden veure algunes runes a la part alta del trajecte.
 
La creu del Calvari, bonica obra en pedra treballada, destacava per la seva alçada (uns 4 metres), la seva esbelta columna octogonal, i especialment per la seva creu múltiple, orientada en direcció al poble.
 
 
A frec de la creu vella, l'any 1928 en Josep Assens i en Joan de Pepet plantaren dos pins que actualment, 70 anys després, són enormes i preciosos. De fet a l'esquerra de la foto, de poc abans de la guerra del 1936, ja es veu un dels pins.
 
Malauradament la creu no durà gaire més, i fou destruïda durant la guerra. Posteriorment, una altra de ciment armat, lletja i molt vulgar, la substituí fins que cap al 1992, per estar esquerdada i poder provocar algun accident, es va tombar i ara només en queda el sòcol. Més recentment s'ha construit una font pública que al ple de l'estiu, és el gaudi dels nens que hi arriben passejant amb la bicicleta.
 
LA CREU DEL CAMÍ D'HORTA
 
També ha desaparegut del tot. Estava al camí d'Horta, poc abans d'iniciar la davallada al riu dels Estrets. En concret uns 50 metres més enllà d'on la carretera inicia el primer revolt per anar a cercar el pont damunt el riu. Una cruïlla de camins indica el pretèrit emplaçament d'aquest monument.
 
LA CREU DE CAMANYES
 
Estava situada a l'indret conegut com los Quatre Pilons (això és vora la cruïlla d'entrada al poble per la carretera de Tortosa, en concret, a uns 50-100 metres en direcció ponent). El lloc lloc venia ser el simètric del de la Creu del Calvari: si fa no fa a la mateixa distància del poble, mirant també cap al poble, però ara no a llevant sinó al costat de ponent. La creu estava vora les eres de Fortunyo i Muñoz, al camí carreter que per la Venta de la Ratlla mena a Queretes.
 
LA CREU ROJA
 
Continuant amb les simetries, però ara mirant al nord, trobàvem la Creu Roja, plantada al collet roig. Aquest coll es força característic, i es troba al camí del Camp de l'Abadia, al punt on travessa la carena argilosa que ve del Calvari per passar a la partida dels Falsets.
 
LA CREU DEL COLL D'EN COVET
 
Aquesta creu estava plantada al coll que, curiosament avui anomenem simplement Coll de la Creu -sense Covet. (En canvi, la partida que s'extén als seus peus fins al riuet de les Valls continua anomenant-se Coll d'en Covet. També curiosament aquesta vall és propietat de casa Colet -amb "L" en lloc de "V").
Aquest coll és situat al peu del Blau, en el camí que per la font del Recental duu a Beseit i a la capçalera del riu Algars.
Actualment encara podem observar el sòcol de la creu, però tombat del seu lloc original. Sembla que la columna fou utilitzada com a contrapès en el transport de troncs.
 
EL PILARET DE SANTA BÀRBARA
 
Vora el camí vell d'Horta, no gaire lluny de la Creu del Camí d'Horta a la partida de les Fossetes, hi havia un petit monument religiós dedicat a Santa Bàrbara i segons d'altres informadors a Sant Marc. Constava d'una base de pedra treballada d'uns 80 x 80 cm per 10 d'alt -que encara és al lloc-, i d'un senzill pilaret que ha desaparegut.
 
 
L'accés més aconsellable a l'indret és des de la carretera que duu a Horta, allà on s'uneix a la carrerada que ve del poble. A la dreta un corriol duu a una caseta i per la vora del conreu s'enfila suaument cap a la serreta de les Fossetes. El terreny és força aspre i les vinyes ara són timonedes, romers i romigueres.
 
LA CREU DE LES MONGES
 
Estava al mig d'Arnes, a l'inici de l'actual carrer Nou -el que duu a l'Era del Tossal des de la part de la Cooperativa. No és casualitat que el carrer just de dessota -que duu a les Roques-, des de fa uns anys anomenat Lluís Companys, s'anomenés Carrer de les Monges.
 
De la creu no en queda res que es pugui comentar, però el què sí és destacable és la base de roca viva sobre la que reposava -de fet, un tram llarg de més de 40 metres del carrer de les Monges hagué de ser excavat a la roca viva en una profunditat d'un metre ben bo, i ben segur per aixo és encara un estretall per on ben just passen els cotxes.
 
LA CREU DE LA FONT
 
A la sortida del poble pel camí que davalla cap a Santa Madrona hi havia la Creu de la Font, vora el bancal de Valona. Moltes de les pedres encara hi són (un total de 21 pedres escairades), però malauradament escampades formant un dels marges del camí.