refugis municipals

REFUGI DEL MOLÍ DE L'OLI

L'antic molí de l'oli de la Cooperativa d'Arnes ha estat recentment restaurat i transformat en museu i en refugi per a excursionistes. Fan goig de veure els elements originals del molí o almàssera, com ara els trulls, les moles, la premsa, etc,



i al seu costat unes instal.lacions espaioses per a alberg de visitants. Aquestes instal.lacions consisteixen en menjador, serveis sanitaris, i un dormitori comú amb matalassos, a l'estil dels refugis de muntanya tradicionals. Per a pernoctar-hi cal dur-se sac de dormir, llençols o mantes.



A l'esgorfa de l'edifici s'ha condicionat una espaiosa sala per a trobades, exposicions i assajos, utilitzada regularment pel Grup de dones d'Arnes.



Per a fer ús del refugi del molí de l'oli només cal demanar les claus a l'ajuntament.


REFUGI DEL MAS DE TORRERO, O DE TERRANYES.

A la part més alta del terme d'Arnes, a l'altiplà herbós i frescal de Terranyes, trobem el Mas del Torrero, condicionat des del 1990 com a refugi excursionista. L'indret és preciós, cobert tot l'any per una catifa verda ondulada per on pasturen dotzenes de bous o raveres salvatges de cabres hispàniques. Als marges dels prats hi ha boscos ben ufanosos de pi negral, que cobreixen grans extensions fins a la Mola de Catí i el Caro. I ben a prop, a escassos 15 minuts a peu, trobem la fabulosa Miranda de Terranyes, espectacular mirador sobre l'alt Algars.



L'accés des d'Arnes es fa generalment des del Coll de Miralles, pel camí de bast que zigzaguejant i en una hora s'enfila pels dominis del Pimpoll i el Pi Ramut fins al magnífic coll de l'Ereta. Des d'allà, pel grauet anomenat l'Escala d'Arnes arribem ràpidament a la Grassada -l'inici de l'altiplà de Terranyes. Com diu el nom, sota l'herba aquí la terra és abundant i fèrtil, encara que a gairebé 1100 metres sobre el nivell del mar el clima hi és rigorós bona part de l'any. Antigament les pataques que els pagesos d'Arnes hi conreaven tenien fama a tota la comarca, i el camí de bast de les Valls i el Pimpoll era un seguit de viatges amunt i avall de cavalleries carregades amb els nutritius tubèrculs.



D'entre els molts masos que s'hi construiren destaca pel seu emplaçament el Mas del Torrero.
L'ajuntament el reconstruí i condicionà l'estiu de 1990, amb la intenció de facilitar l'accés dels veïns del poble a aquesta allunyada part del terme. Des d'aleshores força veïns, excursionistes, curiosos i especialment caçadors, tan provinents d'Arnes i Horta, com de la part d'Almescar i Tortosa, n'han fet bon ús.

La planta baixa consta d'una magnífica llar de foc, cisterna amb bomba manual i taula i seients, a més d'un llenyer cobert al defora, ben segur ben apreciat als mesos més crus de l'hivern. A la planta superior es troba el dormitori, que si bé s'agrairà durant els rigors hivernals, consisteix simplement d'un sòl lluït de ciment, per al qual cal anar proveït d'estores i resta d'equip adequat.

La clau del refugi calia demanar-la a l'ajuntament, si bé des de l'any 1997 s'ha estat deixant obert, comptant amb la civilitat dels visitants, que esperem que es mantingui.





REFUGI DEL MAS DE DAMIAN.

També en un indret encisador, encara no a 5 minuts riu avall del Mas de Pau, trobem el Mas de Damian. El mas es troba molt aprop del riu, en un prat assoleiat, vora la pista que ressegueix el riu.

Fou mínimament condicionat el 1997 per a permetre l'estada d'excursionistes, arreglant l'estància, els tancaments -especialment les finestres-, i l'àrea de menjar.

La clau es guarda a l'ajuntament d'Arnes on us demanaran el vostre carnet d'identitat. Cal tenir present que per poder accedir en cotxe fins al refugi mateix heu de demanar també la clau de la cadena que barra l'accés a tota la vall de l'alt Algars (a partir de no gaire més amunt del Toll del Vidre). Si en canvi preferiu la tranquilitat integral que pocs llocs com aquest encara poden oferir -opció molt recomanable-, us caldrà seguir la pista riu amunt, en una bonica passejada d'aproximadament 40 minuts.