Fotografia presa des del cim nord de Penya-Galera, mirant cap al nord-est.
.
.
Als nostres peus s'obre la vall de l'Algars, un riuet encantador, d'aigües tranquiles i cristal.lines.
L'Algars neix al Clot de la Pega, un ufanós bosc de pins rojals situat a la falda de la Mola de Catí (1200 m);
 des d'on salta pel l'obac barranc de la Paridora fins a Mas de Pau, un indret plàcid i d'incomparable feliç estança.
Entre xops i masets, el riu va passejant i assoleiant-se fins al Toll del Vidre, lloc de berenades de muntanya.
Poc després ja ens entra a la foto per la dreta i el podeu contemplar obrint-se pas cap a l'altiplà que el durà a l'Ebre.
Els masos de Manel, Micolau, o de la Creu, en saluden des de la vall, als peus del Blau.
I l'esbelt esperó de la Roca Dreta de les Valls fa de sageta del Serrat de la Ballestera..
.
Vegeu a l'esquerra de la foto la immensa plana interior, mig catalana i mig aragonesa.
Al centre de la fotografia, a tocar d'Horta de St.Joan, s'alça inconfusible la punta de Santa Bàrbara, una
mena de con volcànic format per conglomerats, amb el convent templer de Santa Maria dels Àngels a la falda.
Més a la dreta, a tocar de l'horitzó i empetitides per la distància, les imponents Roques de Benet.
En dies clars, més enllà de l'Ebre albiraríem la silueta majestuosa dels Pirineus nevats.
.
.
 En J.Ferrer a la cresteta de la Punta de la Bandera
.
Hem fet un salt damunt la vall de l'Algars i donem mitja volta cap al sud.
El cim sud de la Penya-Galera ens guaita, i a la seva esquerra el Coll del Pelele, pas obligat en l'ascensió normal al cim .
A l'esquerra d'on som l'estimball és impressionant:
vora dos-cents metres de caiguda a pic sobre els alzinars i els sapins de Mas del Suís i Coll de Xertó.
Les cabres salvatges, a mig aire del cingle, ens deuen mirar bocabadades.
.
25 quilòmetres enllà, treient tímidament el nas per damunt del Coll del Pelele,
ben just s'albira el massís de la Mola de l'Hereu (1345 m), no gaire lluny de Pena-Roja de Tastavins i el Masmut.
Junt amb el Tossal d'Encanader (1396 m), la Moleta Alta, i el Tossal del Rei,
constitueixen el segon grup de cims de major alçada del massís.
Però a partir d'allà, com havent perdut ja tota la força, els Ports de Beseit perden la bravesa i es tornen més humans.
Els cingles es tornen pendents, i les roques pastures.
El canvi de fesomia també és un canvi de nom;
passat el barranc de Prades els Ports ja es fan dir de Morella.
.
.
Els frondosos pinars de Fredes
.
Des de Morella fins vora l'Ebre, tota l'espinada del Port sobrepassa els 1100 m d'alçada.
A llevant i ponent s'estimben espantosos barrancs rocosos -com el de l'Algars o el d'Orió-, sovint intransitables i esquerps.
.
Però en canvi els cimals calcaris solen ser fèrtils i plans.
Les pastures de Terranyes, o les amples pinedes de Fredes o Catí ens conviden a respirar profundament.
A les obagues, els grèvols i els teixos, i a la tardor els faigs i els aurons ens ompliran de color aquests bells muntanyams.
Tot passejant, qui sap si no ensopegarem amb algun pebràs o rovelló,
o dins la boixeda, amb una família de senglars escarbant unes arrels.
.
.
 Visita a la Cova Cabrera, a tocar del terme d'Arnes.
.
Als cimals, som al domini de les calcàries, i de les coves i avencs per tant.
A les petites cavernes, o grans engolidors, només el fanal ens separa de la negra tenebra.
La Cova del Vidre, amb restes de poblaments prehistòrics,
la del Moro, penjada en un extraplom a 25 metres del sòl, i habitada durant la reconquesta,
o la del Conill, amb el segon riu subterrani més cabalós de Catalunya, en són bona mostra.
.
.
La Barcina, a tocar del Caro (1447 m) des del Coll de Carabasses, a les Clotes.
.
Però potser que fugim de les profunditats i, ¿què millor que el cim més alt del Port per a major contrast?
El Caro, o Mont-Caro, és un pic magnífic dominant de l'Ebre i del Port.
En dies clars el panorama que s'hi pot contemplar és captivador, absolutament fascinant:
del Pirineu a les Illes, de Penyagolosa a Colldejou, del Montsant al Montsià...
.
Des d'aital butaca principal del Rei moro de Tortosa, guaitem a llevant l'exhuberant verdor del delta,
els canals de l'Ebre i les banyes, els tarongers, les verdures i els arrossars.
 
Però el nostre destí està a ponent.
A la llunyania veiem la plana de l'Aragó, de tons més groguencs i ressecs.
Són ametllers i cereals, oliveres, timonedes i romanins.
País d'olors intenses i perfumades que de ben segur ens obrirà l'apetit.
.
Arnes ens espera per tornar-hi a dinar.
 
.
.
Al capdamunt del Baixador d'en Valero, al Montsagre d'Horta, amb la Nut.
El cim de l'esquerra és el Tossal d'Engrilló, excel.lent mirador sobre la Terra Alta i el Matarranya.
.
.
Tornar a la pàgina principal.
Mapes i altres informacions sobre el Port